17 d’abr. 2017

TANCAR LA PORTA © - CERRAR LA PUERTA ©



No puc tancar la porta
i veure que a dins no hi ets.
Els teus neguits són meus,
els teus sospirs també. 
 
Però la nit em va deixar sol,
la son em va vèncer
i, de sobte, em vaig sentir
escala amunt, escala avall,
envers les mirades ocultes
de la teva matinada. 
 
Malgrat l’amor
el desig no em va fer
de mainadera ni consol. 
 
La nit va morir
amb la porta tancada. 
 
Sense tu. 
 
Sense res.
 
***************************
No puedo cerrar la puerta
y ver que dentro no estás.
Tus inquietudes son mías,
tus suspiros también.

Pero la noche me dejó solo,
el sueño me venció
y, de repente, me sentí
escalera arriba, escalera abajo,
hacia las miradas ocultas
de tu madrugada.

A pesar del amor
el deseo no me hizo
de niñera ni consuelo.

La noche murió
con la puerta cerrada.

Sin ti

Sin nada.
 
“Drets reservats” – “Derechos reservados”
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada