21 de set. 2015

NO EM DEMANIS© – NO ME PIDAS©



No em demanis
ni un poema,
ni un conte, ni un alè,
ni un fals petó,
ni molt menys
un comentari polític per encàrrec.

No em demanis
ni un sol crit independent,
ni un crit de llibertat,
ni un crit antipersones,
ni molt menys un com et necessitem,
mentre no canviem molts rumbs entre fantasmes,
lladres i inhibits envers els necessitats, els especials,
els (dis)capacitats, els que passen fam,
els que van caient cada dia, a cada segon,
perquè són aquests fantasmes qui s'ho han carregat tot
i es posen les medalles mentre es creuen abanderats
entre martingales i corrupció.

No,
a mi no em veuràs adulant a falsos líders,
a mi no em veuràs raspallant a falsos líders,
a mi no em veuràs idolatrant a falsos líders,
no, a mi no...
perquè abans hauran de ser honrats servents
d'un poble que els cerca des de temps ençà
i que fins ara ha estat ben enganyat.


******************************************

No me pidas
ni un poema,
ni un cuento, ni un aliento,
ni un falso beso,
ni mucho menos
un comentario político por encargo.

No me pidas
ni un solo grito independiente,
ni un grito de libertad,
ni un grito antipersona,
ni mucho menos un cómo te necesitamos,
mientras no cambiemos muchos rumbos entre fantasmas,
ladrones y inhibidos hacia los necesitados, los especiales,
los (dis) capacitados, los que pasan hambre,
los que van cayendo cada día, a cada segundo,
porque son estos los fantasmas que se lo han cargado todo
y se ponen las medallas mientras se creen abanderados
entre triquiñuelas y corrupción.

No,
a mí no me verás adulando a falsos líderes,
a mí no me verás cepillando a falsos líderes,
a mí no me verás idolatrando a falsos líderes,
no, a mí no ...
porque antes deberán ser honrados sirvientes
de un pueblo que los busca desde tiempo a esta parte
y que hasta ahora ha sido bien engañado.




Barcelona 21/9/15

14 de set. 2015

PENSAVA © - PENSABA ©



“A Gabriel Maria Fuster Perelló”


Pensava,
podria ser que no haguessis marxat?
No encara, per favor.
Podria ser que esperassis aquest poema?
Pensava.

De molt que m’has ensenyat
perquè amb un sol... alè, hagis dit:
fins aviat...
i fins ja no sé quan
pot ser que no ens tornem a veure.

Penso ara.
Pot ser que llegeixis aquest poema?
Aquests vacus remordiments estranys
reomplerts amb halos de nostàlgia?
Penso ara.

De tant que et recordo,
ple de cultura, expert en jocs de taula,
els escacs...
Fa uns anys amb el groc pàl·lid del tabac
i ara, en un no res, esvanit fins l’infinit.

T’ha agradat?

... Pensava...

***********************************************


Pensaba,
¿Podría ser que no hubieras marchado?
No todavía, por favor.
Podría ser que esperaras este poema?
Pensaba.

De mucho que me has enseñado
para que con un solo ... aliento, hayas dicho:
hasta pronto ...
y hasta ya no sé cuando
puede que no nos volvamos a ver.

Pienso ahora.
¿Puede que leas este poema?
¿Estos vacuos remordimientos extraños
rellenados con halos de nostalgia?
Pienso ahora.

De tanto que te recuerdo,
Lleno de cultura, experto en juegos de mesa,
el ajedrez ...
Hace unos años con el amarillo pálido del tabaco
y ahora, en un instante, desvanecido hasta el infinito.

¿Te ha gustado?

... Pensaba ...