20 de febr. 2012

Retrunys existencials - Estruendos existenciales

Visc envoltat
d’amics naturals i enemics antinatura,
perquè m’assetgen sempre
estranyes ombres el•líptiques:
unes alineades i d’altres espirejades,
confonent el meu hipotàlem
i encegant les idees que voldria acaronar,
realment, sense donar-hi més voltes a la raó.

És que possiblement
el meu ésser ja no raona raons,
d’aquelles que miolen entre somnis,
perquè l’enclusa de la realitat l’assetja
sense ones d’imaginació endèmica,
confonent el meu hipotàlem
i parpellejant els rumors que voldria brodar,
misteriosament, sense donar-hi més voltes a la ment.

De fons ensordidores melodies al vent
pasten pentagrames sinestèsics;
les fuses es confonen entre les pauses
per compondre melodies íntimes
en xarrupades contemporànies inestables,
repicant sutilment els timpans,
convertint l’experiència en moments idíl•lics,
udolant entre paisatges amb escenes erràtiques.

I ara que ja he expulsat tots els dimonis,
m’assec al bar de la meva càlida platja,
em demano un cafè amb llet ben calent,
un croissant i una ampolleta d’aigua freda

... I senzillament observo el vaivé de les onades...


*************************************************

Vivo rodeado
de amigos naturales y enemigos antinatura,
porque me asedian siempre
extrañas sombras elípticas:
unas alineadas y otras centelleantes,
confundiendo mi hipotálamo
y cegando las ideas que quisiera acariciar,
realmente, sin darle más vueltas a la razón.

Es que posiblemente
mi ser ya no razona razones,
de aquellas que maúllan entre sueños,
porque el yunque de la realidad lo acosa
sin ondas de imaginación endémica,
confundiendo mi hipotálamo
y parpadeando los rumores que quisiera bordar,
misteriosamente, sin darle más vueltas a la mente.

De fondo ensordecedoras melodías al viento
amasan pentagramas sinestésicos;
las fusas se confunden entre las pausas
para componer melodías íntimas
en sorbos contemporáneos inestables,
repicando sutilmente los tímpanos,
convirtiendo la experiencia en momentos idílicos,
aullando entre paisajes con escenas erráticas.

Y ahora que ya he expulsado todos los demonios,
me siento en el bar de mi cálida playa,
me pido un café con leche bien caliente,
un croissant y un botellín de agua fría

... Y sencillamente observo el vaivén de las olas ...


Febrer, 2012

http://yetibarna.blogspot.com/2012/02/perenne-el-llibre-el-libro-bis.html

16 de febr. 2012

Presentació a "La Ploma" - Presentación en "La Ploma"

Enllaç blog de la "Llibreria La Ploma" anunciant presentació de PERENNE (El Llibre)a Barcelona - Enlace blog de ​​la "Librería La Ploma" anunciando presentación de PERENNE (El Libro) en Barcelona.


http://laploma.blogspot.com/2012/02/vetllada-poetica.html

13 de febr. 2012

Presoner - Prisionero

Irremeiablement.
T'observo, t'admiro,
olorant els intensos perfums
del teu caminar, quan levites,
sobre aquestes boirines blanques imaginàries.

Imperceptiblement.
Et segueixo, t'idolatro,
palpant les esponjoses empremtes
de les teves passejades, quan recorren,
les teves senderes cobertes de sucres colorits.

Per això m'amago
mentre jugo amb els meus sentits
motllurant milers de desitjos,
parcs en intensitat, plens de vergonya,
en sentir-me presoner de les ombres de les teves passes.


********************************************

Irremediablemente.
Te observo, te admiro,
olisqueando los intensos perfumes
de tus andares, cuando levitan,
sobre esas neblinas blancas imaginarias.

Imperceptiblemente.
Te sigo, te idolatro,
palpando las esponjosas huellas
de tus paseos, cuando recorren,
tus senderos cubiertos de azúcares dulces.

Por eso me escondo
mientras juego con mis sentidos
moldeando miles de deseos,
parcos en intensidad, plenos de vergüenza,
al sentirme prisionero de las sombras de tus pasos.


Barcelona, Febrer 2012

8 de febr. 2012

Les primeres vegades - Las primeras veces

Barcelona, febrer 2012

Doncs sí, avui m'ha donat per intentar recordar les "primera vegada". Una mica esmussat i amb la musa pels núvols després d'una grip furiosa, m'ha donat per pensar en absurditats del dia a dia, doncs no aconsegueixo que em surtin versos.

-La primera vegada que va entrar un televisor en color a casa meva. Érem petits tots els germans i flipàvem veient per primera vegada les imatges en color:-Ha estat un regal d'un amic, crec que va dir el meu pare.
La realitat és que el color era com difuminat... i recordo l'olor d'aparell nou, a més s'encenia immediatament, no com les de blanc i negre que havies d'esperar una estona a que s'escalfés. És clar que aquestes televisions no tenien comandament a distància i per canviar de canal només havies de passar el dit per sobre del seu nombre, crec li deien fotocèl•lula... total, que després d'uns mesos, només entrar a l'habitació i la cèl•lula detectar que entrava algú, es canviava sol el canal ... pocs mesos va durar, però eren els inicis de la tele en color per aquestes llars
-El primer cop que em va dir el profe de l'autoescola: -aquest és el teu cotxe durant uns dies, o sigui que a l'atac-, el pobre en veure’m amb les meves grenyes i barba de divuit anyets, tot i ser hivern cru, tenia aquestes permanents taquetes de suor en el seu front, pel temor a un altre novell.
-El primer cop que em vaig posar ulleres, als tretze anyets. Mira que m'havien dit que me les possés poc a poc, però no, Gabri, tossut com sempre, se les va posar durant una bona estona. Total, que a les dues hores seguides de dur-les posades se’n va anar directe al lavabo amb un mareig enorme... això sí, després d'aquesta visita al lavabo, les ulleres mai més el van tornar a marejar.
-La primera vegada que vaig fumar una cigarreta empassant el fum. És cert que eren altres temps i una altra cultura. Ja feia uns dies que feia pipadetes a algun cigarret, però sense empassar el fum, només alguna vegada... i vinga tossir. Però a Bielet no se li va acudir res més que fumar-se empassant el fum de tot un cigarret d'aquests de tabac negre i del més fort... total... una altra nova visita al senyor Bany... Per descomptat que després d'aquesta nova visita mai més hi va haver problemes per fumar aquest o altre cigarret, encara que actualment ja no sóc fumador.
-La primera vegada que, després d'haver nascut el meu primer fill, l'hi van deixar sobre el pit de la meva dona, el vaig acariciar sentint una sensació estranya i, al girar-me, vaig observar com es creuava la meva mirada amb la del meu sogre i com un calfred va recórrer tota la meva esquena, (és doctor i s’estava al quiròfan).
-La primera vegada que en un vetlla vaig veure el cos d'un mort... no cal dir de qui es tractava, però sí que, lluny de sentir-me incòmode i trasbalsat, el que es palpava era una enorme calma i un silenci només trencat per murmuris de les veus dels que acompanyaven la vetlla.
-El primer cop que et vaig veure. Això no ho oblidaré mai. Com un imant que em feia apropar-me cada vegada més a tu, parlar sense deixar de mirar-te fixament, sense nervis, sense timideses ni rubors, un halo envoltant, una màgia en l'ambient i tota la resta en un segon pla... aquestes sensacions, com la del nostre primer petó, són com un paradís infinit d'emocions indescriptibles, que el pas del temps només ha suavitzat i matisat, però romanen amb la flama encesa cada vegada amb més i més intensitat.
-El primer cop que em van dir que la meva filla petita tenia una síndrome autista... Tot i que ja ho teníem clar, vaig tenir la sensació de destemprança de la força vital... un desànim temporal... fins ràbia que no ens ho haguessin dit al principi de tot, quan ja ens ho suposàvem. Però n'hi va haver prou amb mirar la petita, observar el seu somriure, la seva tendresa, la seva lluentor excelsa per desfer tot neguit. Unes sensacions amoroses immenses que perduren i perduraran.
-La primera vegada que vaig escoltar el primer disc que em regalaven, als meus 14, més o menys. Sí, per fi un disc meu i no dels meus germans, concretament "Comes a time" de Neil Young, una joia. Des de llavors, sempre he estat fidel seguidor d'aquest.
-La primera vegada amb una noia i la primera rebolcada ... uff! no relataré molt d'ella, només que aquella tarda constantment va sonar "Angie" dels Rolling Stones, juntament amb la resta de l'àlbum "Goats head soup".
-La primera vegada que em vaig decidir a pujar algun escrit meu en un fòrum ... la reacció de diversos lectors em van donar ales per seguir escrivint. I sóc molt feliç d'haver trobat a grans amics i enormes escriptors entre ells. Un magnífic descobriment.

Però queden tantes i tantes primeres vegades, que probablement intentaré continuar en una altra ocasió ...
Segurament no siguin res excepcionals, però moltes d'aquestes vegades romanen vives en la memòria, hi ha altres lletges, horroroses... qui sap, potser en la segona part sí les relati.


***************************************************


Barcelona, Febrero 2012

Pues sí, hoy me ha dado por intentar recordar las “primera vez”. Un poco embotado y con la musa por las nubes tras una gripe furiosa, me ha dado por pensar en absurdidades del día a día, pues no consigo que me salgan versos.

-La primera vez que entró un televisor en color a mi casa. Éramos pequeños todos los hermanos y flipábamos viendo por primera vez las imágenes en color: -Ha sido un regalo de un amigo, creo que dijo mi padre.
La realidad es que el color era como difuminado…y recuerdo el olor de aparato nuevo, además se encendía de inmediato, no como las de blanco y negro que tenías que esperar un rato a que se calentasen. Claro que estas teles no tenían mando a distancia y para cambiar de canal solo tenías que pasar el dedo por encima de su número, creo le llamaban fotocelular…total, que tras unos meses, solo entrar en la habitación y la célula detectar que entraba alguien, se cambiaba solo el canal…pocos meses duró, pero eran los inicios de la tele en color por estos lares
-La primera vez que me dijo el profe de la autoescuela: -este es tu coche durante unos días, o sea que al ataque-, el pobre al verme con mis greñas y barba de dieciocho añitos, pese a ser invierno crudo, tenía esas permanentes manchitas de sudor en su frente, por el temor a otro novato.
-La primera vez que me puse gafas, a los trece añitos. Mira que me habían dicho que me las fuera pusiendo poco a poco, pero no, Gabri, tozudo como siempre, se las puso durante un buen rato. Total, que a las dos horas seguidas de llevarlas puestas se fue directo al lavabo con un mareo enorme…eso sí, tras esa visita al lavabo, las gafas nunca más volvieron a marearle.
-La primera vez que fumé un cigarrillo tragándome el humo. Es cierto que eran otros tiempos y otra cultura. Ya hacía unos días que echaba caladitas a algún cigarrillo, pero sin tragar el humo, solo alguna vez…y venga toser. Pero a Gabrielito no se le ocurrió otra cosa que fumarse tragándose el humo de todo un cigarrillo de esos de tabaco negro y del más fuerte…total…otra nueva visita al señor Lavabo… Por descontado que tras esa nueva visita nunca más hubo problemas para fumar este u otro cigarrillo, aunque actualmente ya no soy fumador.
-La primera vez que, tras haber nacido mi primer hijo, se lo dejaron sobre el pecho de mi mujer, lo acaricié sintiendo una sensación extraña y, al girarme, observé cómo se cruzaba mi mirada con la de mi suegro y cómo un escalofrío recorrió toda mi espalda, (es doctor y estaba en el quirófano).
-La primera vez que en un velatorio vi el cuerpo de un fallecido…no es necesario decir de quién se trataba, pero sí que, lejos de sentirme incómodo y traspuesto, lo que se palpaba era una enorme calma y un silencio solo roto por susurros de las voces de quienes acompañaban el velatorio.
-La primera vez que te vi. Eso no lo olvidaré nunca. Como un imán que me hacía acercarme cada vez más hacia ti, hablar sin dejar de mirarte fijamente, sin nervios, sin timideces ni rubores; un halo envolvente, una magia en el ambiente y todo lo demás en un segundo plano…estas sensaciones, como la de nuestro primer beso, son como un paraíso infinito de emociones indescriptibles, que el paso del tiempo solo ha suavizado y matizado, pero permanecen con la llama encendida cada vez con más y más intensidad.
-La primera vez que me dijeron que mi hija pequeña tenía un síndrome autista…Pese a que ya lo teníamos claro, tuve la sensación de destensión de la fuerza vital…un desánimo temporal…hasta rabia de que no nos lo hubieran dicho al principio de todo, cuando ya nos lo suponíamos. Pero bastó con mirar a la peque, observar su sonrisa, su ternura, su brillo excelso para deshacer toda desazón. Unas sensaciones amorosas inmensas que perduran y perdurarán.
-La primera vez que escuché el primer disco que me regalaban, a mis catorce, más o menos. Sí, por fin un disco mío y no de mis hermanos, concretamente “Comes a time” de Neil Young, una joya. Desde entonces, siempre he sido fiel seguidor del mismo.
-La primera vez con una chica y el primer revolcón…¡uff! no relataré mucho de él, solo que esa tarde constantemente sonó “Angie” de los Rolling Stones, junto con el resto del album “Goats head soup”.
-La primera vez que me decidí a subir algún escrito mío en un foro...la reacción de varios lectores me dieron alas para seguir escribiendo. Y soy muy feliz de haber encontrado a grandes amigos y enormes escritores entre ellos. Un magnífico descubrimiento.

Pero quedan tantas y tantas primeras veces, que probablemente intentaré continuar en otra ocasión...
Seguramente no sean nada excepcionales, pero muchas de estas veces permanecen vivas en la memoria, hay otras feas, horrendas...quién sabe, quizás en la segunda parte sí las relate.

5 de febr. 2012

PERQUÈ? - POR QUÉ?

Perquè t’has aturat de mirar-me
i encegar-me amb el teu brillantor,
empès per les molècules dels teus petons
cavalcant entre els meus misteris?

No pots ni imaginar-te, aleshores,
com sortint dels somnis embrollats
el calabruix de les meves idees
es transmuta en mots erràtics.

Perquè t’has aturat d’escoltar-me
i omplir-me amb el teu foc encès,
colgat per les partícules dels teus rumors
navegant entre els meus misteris?

No pots ni imaginar-te, aleshores,
com amanint condiments agrits,
els sabors assedegats dels meus sensors
s’amunteguen en rubors irremeiables.

Perquè...?

...No m’ho facis més...amor...

**************************************************

¿Por qué has parado de mirarme
y cegarme con tu brillo,
empujado por las moléculas de tus besos
cabalgando entre mis misterios?

No puedes ni imaginarte, entonces,
como saliendo de los sueños enmarañados
el granizo de mis ideas
se transmuta en palabras erráticas.

¿Por qué has parado de escucharme
y llenarme con tu fuego encendido,
enterrado por las partículas de tus rumores
navegando entre mis misterios?

No puedes ni imaginarte, entonces,
como aliñando condimentos agrios,
los sabores sedientos de mis sensores
se agolpan en rubores irremediables.

¿Por qué...?

... No me lo hagas más... amor...


Barcelona, 05.02.12

2 de febr. 2012

PERENNE (El Llibre - El Libro) bis



Amics:

ja tenim PERENNE en llibre, si voleu rebre’l dedicat, envieu-me un e-mail a guspiraperenne@hotmail.es i em posaré en contacte amb vosaltres com més aviat possible.

També podeu adquirir-lo clicant el següent enllaç:
http://www.librocole.com/tienda.html
JMD Ediciones (Telf. 965 45 75 35 )

o bé a les següents llibreries:

LLIBR. LA PLOMA
http://www.laploma.org/
C/. Sicília, 332
Barcelona
934 579 949

LA SIGLANTANA
La Bisbal d’Empordà (GIRONA)
972 644 873

LA LLAR DEL LLIBRE
Sant Antoni, 20 - LES VALLS,29
Sabadell
Telf: 937255959.

E-mail: llardelllibre@llardelllibre.net.

Llibreria CASA HUCH
Carrer Àngels ,9
Berga (Barcelona)
E-mail: casahuch@gmail.com

LLIBRERIA ALI I TRUC
Pg. de les Eres de Sta. Llucia, 6 i 7
03203 Elx
Alacant
Tel 965 45 38 64.

LIBRERIA PROMETEO
Puerta de Buenaventura ,6. Málaga España
Tf. 952 217 736 952 211 347
Prometeo@libreriaproteo.com
Proteo@libreriaproteo.com

LLIBRERIA QUART CREIXENT
C/. d'en Rubí, 5
07502 Palma de Mallorca
http://www.quartcreixent.cat/




******************************************************

Amigos:

ya tenemos PERENNE en libro, si deseáis recibirlo dedicado, enviadme un e-mail a guspiraperenne@hotmail.es y me pondré en contacto con vosotros lo antes posible.

También podéis adquirirlo pulsando el siguiente enlace:

http://www.librocole.com/tienda.html

JMD Ediciones (Telf. 965 45 75 35 )

O en las siguientes librerías:

LLIBR. LA PLOMA
http://www.laploma.org/
C/. Sicília, 332
Barcelona
934 579 949

LA SIGLANTANA
La Bisbal d’Empordà (GIRONA)
972 644 873

LA LLAR DEL LLIBRE
Sant Antoni, 20 - LES VALLS,29
Sabadell
Telf: 937255959.
E-mail: llardelllibre@llardelllibre.net.

Llibreria CASA HUCH
Carrer Àngels ,9
Berga (Barcelona)
E-mail: casahuch@gmail.com

LLIBRERIA ALI I TRUC
Pg. de les Eres de Sta. Llucia, 6 y 7
03203 Elche
Alicante
Tel 965 45 38 64.

LIBRERIA PROMETEO
Puerta de Buenaventura ,6. Málaga España
Tf. 952 217 736 952 211 347
Prometeo@libreriaproteo.com
Proteo@libreriaproteo.com

LLIBRERIA QUART CREIXENT
C/. d'en Rubí, 5
07502 Palma de Mallorca
http://www.quartcreixent.cat/