Frank Zappa

FRANK ZAPPA

"Tants llibres, tan poc temps"

******************************
"Tantos libros, tan poco tiempo"

******************************
"So many books, so little time"

21 d’abr. 2018

CHICHARRO and more - SALA FIZZ - 20.04.18

"Nota: no sóc periodista, és una crónica personal"
 
 
 
 
Sala Fizz, Barcelona, 20 d'abril 2018
 
Són les 20,30 i puja al petit escenari de l'abarrotada Sala Fizz la cantant Sandra Bautista, ulls brillants i somriure elegant, interpreta un parell de cançons delicioses i amb un posat entre la timidesa i la trapelleria. Us la recomano.
 
 
 
 
Una vegada la merescuda ovació, la Sandra dóna pas a l'entrada d'en Chicharro i la festa continua.
 
 
 
 
Frescor, somriures, ritme, i un bon acompanyament fan del concert una delicia per als assistents, un divertiment i una glopada d'aire fresc.
 
 

 
 
Aleshores convida a les amistats a pujar a l'escenari i la Fizz s'omple de calor in Chicharro es mescla entre el públic i el fa participar.
 
 
 
Entremig de l'espectacle un tema dels Jarabe de Palo i una balada preciosa, i sempre amb el somriure del cantautor present.
 
Va ser una molt bona experiencia. No dubteu a acompañar-lo en una próxima actuació
 
ENDAVANT CHICHARRO!!!
 
 
 
 
 
 
 
 






18 d’abr. 2018

CUESTIÓN DE PIEL - Paula Ensenyat

 
 
A voltes el món dóna moltes voltes, i a sobre hi ha molts camins, certs i incerts.
 
Jo he tingut la sort de conèixer una gran amiga que vaig descobrir compartint versos ja fa bastant de temps.
 
Però ara he tingut la sort de conèixer-la en persona i, a sobre, m'ha regalat el seu poemari.
 
No ho dubteu, busqueu-lo i compreu-lo, és una meravella:
 
Paula Ensenyat - "CUESTIÓN DE PIEL"
 
Una mostra?
 
 
 
I jo no m'he pogut estar i li dedico aquest humil poema:
 

MILANA Y SU VUELO ©

 

Milana vuela,

agita sus alas relucientes

y suelta polvo mágico,

mientras atraviesa bosques

llenos de colores,

con flores de alegres fragancias.

 

Si la ves volar cerca de ti,

ábrele el paso y

fíjate en la majestuosidad

de los versos dibujados

en sus alas blancas

bordados con seda plateada.

 

 

“Drets reservats”


 

 


6 d’abr. 2018

PRESENTACIÓ "LLUNES D'ATZABEJA - LUNAS DE AZABACHE" 04/04/218 BIBLIOTECA SAGRADA FAMÍLIA

On/dónde adquirir el llibre/libro:



 
FOTOS BY, OSCAR CHOCANO ALMANZA
 
 
Molt content d'haver presentat el meu nou poemari acompanyat d'uns assistents de primera i d'uns participants excelsos.
 
 
Sempre recordaré els parlaments de l'Eduard Miró i de l'editor Jordi Castelló que em van afalagar profundament
 
 
 
La fantástica recitació dels meus poemes per part dels estimats Cristina Company i Jordi Roig, (pell de gallina)
 
 
I la música d'en Joan Blau, llàstima que tan sols va poder interpretar dos temes, però suficient per adonar-nos de la qualitat musical d'aquest cantautor, a cavall entre Balaguer i Barcelona.
 
 
Només puc agrair als assistents, als que no van poder venir però hi estàveu, als amics de sempre i als curiosos que s'hi van apropar, la seva complicitat.
 

 
Espero que aquest nou poemari meu sigui del vostre gust.
 
 
**********************************************
 
FOTOS BY, OSCAR Chocano ALMANZA
 
Muy contento de haber presentado mi nuevo poemario acompañado de unos asistentes de primera y de unos participantes excelsos.
 
Siempre recordaré los parlamentos de Eduard Miró y del editor Jordi Castelló que me halagaron profundamente.
 
La fantástica recitación de mis poemas por parte de mis queridos Cristina Company y Jordi Roig, (piel de gallina)
 
Y la música de Joan Blau, lástima que tan sólo pudo interpretar dos temas, pero suficiente para darnos cuenta de la calidad musical de este cantautor, a caballo entre Balaguer y Barcelona.
 
Sólo puedo agradecer a los asistentes, a los que no pudieron venir pero estabais, a los amigos de siempre ya los curiosos que se acercaron, su complicidad.
 
Espero que este nuevo poemario mío sea de vuestro agrado.
 

 
 
 


28 de març 2018

INVASIÓN AMISTOSA – Fred Schmidt



"Comparto este precioso poema de mi amigo Fred Schmidt que nos hizo hace tres años, tras nuestra visita a Thèze"


La invasión de los amigos

ya la hemos sobrevivido,

en la sala de los caballeros

con éxito nos hemos defendido.

Hemos ahogado fatiga y dolores

en agua sin gas, vino y licores.

Para evitar por la noche demasiada brasa

hemos desterrado los chicos de la casa.

Cuando hacía bastante calor,

estábamos fuera con hambre y valor.

Con apetito en el sol comimos,

con filosofía, bromas y móviles nos divertimos.

Y la princesa incluso ha canturreado,

así su bienestar ha comprobado.

Qué pena, el tiempo pasó volando de un tirón!

Y se terminó demasiado deprisa la invasión.

Así a las autoridades francesas hemos avisado

que los catalanes del país se han retirado.











17 de març 2018

L’hora © - La hora © (català - castellano)




"Per la Dolo"
 
Ara em ve l’hora de dir-te:
amor,
encara ets meva?
Per aquests camins anem bé,
per els que vam perdre,
potser els recuperarem… 

Algun dia 

Mentrestant continuem:
llevant amunt,
ponent que empeny d'esquerra a dreta,
gregal que entumeix
i l’amor encés… 

Sense pausa 

A mi les flors sempre m’han agradat
i tu tens els pètals, tan brillants!
 

************************************

"Para Dolo"
 
Ahora me viene la hora de decirte:
amor,
¿aún eres mía?
Por estos caminos vamos bien,
por los que perdimos,
quizás los recuperaremos ... 

algún día 

Mientras tanto, seguimos:
levante arriba,
poniente que empuja de izquierda a derecha,
gregal que entumece
y el amor encendido... 

sin pausa 

A mí las flores siempre me han gustado
y tú tienes los pétalos, ¡tan brillantes! 

 

“Drets reservats – Derechos reservados”

 

 


28 de febr. 2018

"LLUNES D'ATZABEJA - LUNAS DE AZABACHE" Stonberg Ed. (català - castellano)

 
 
 
Ja està! ja el tinc!
 
El meu nou poemari, publicat per Stonberg editorial, amb un recull de 54 poemes en català i traduïts al castellà.
 
Amb pròleg de l'Eduard Miró i Saladrigas, el poemari està dividit en quatre parts:
 
"Capricis exquisits" - "L'univers blau" - "Ànimes i sentiments" - "Mar tremolosa"
 
Agraïments especials per l'ajuda en les correccions a Lluís Urpinell Jovani i Gabriel Barceló.
 
I com no, a en Jordi Castelló, editor del llibre.
 
El podeu demanar a la vostra llibreria o bé directament a l'editorial en aquest link:
 


 
 
¡Ya está! ¡Ya lo tengo!
 
Mi nuevo poemario, publicado por Stonberg editorial, con una recopilación de 54 poemas en catalán y traducidos al castellano.
 
Con prólogo de Eduard Miró i Saladrigas, el poemario está dividido en cuatro partes:
 
"Caprichos exquisitos" - "El universo azul" - "Almas y sentimientos" - "Mar trémula"
 
Agradecimientos especiales para la ayuda en las correcciones a Lluís Urpinell Jovani y Gabriel Barceló.
 
Y cómo no, a Jordi Castelló, editor del libro.
 
Puedes encargarlo en tu librería o bien directamente en la editorial en este link:
 
 
 
 
 
 
 


15 de febr. 2018

PETONS © - BESOS ©




Vindré
i et donaré petons.
Sí, petons,
molts petons,
més i més petons:
petons blaus
per al teu cor blau d'autisme.
 
I la teva carona bonica
em farà un somrís,
m'emocionaré,
riuré amb tu
i em sentiré feliç
perquè hauràs
connectat amb mi...
 
Sí, immensament feliç
 
************************ 

Vendré
y te daré besos.
Sí, besos,
muchos besos,
más y más besos:
besos azules
para tu corazón azul de autismo.

Y tu carita linda
me hará una sonrisa,
me emocionaré,
reiré contigo
y me sentiré feliz
porque habrás
conectado conmigo...

Sí, inmensamente feliz 

 

“Drets reservats – Derechos reservados”
 
 

13 de febr. 2018

PORTADA - "LLUNES D'ATZABEJA - LUNAS DE AZABACHE"

 
 
Us presento la portada del meu proper poemari, ja a punt de sortir del forn.
 
Presentació dijous 8 de març, a les 19,30h a la Sala d'actes de la Biblioteca de la Sagrada Família de Barcelona, al carrer Provença, 480.
 
Més informació en breu.
 
**********************************************************************
 
Os presento la portada de mi próximo poemario , ya a punto de salir del horno.
 
Presentación jueves 8 de marzo, a las 19,30h en la Biblioteca de la Sagrada Família de Barcelona, en la calle Provença, 480
 
Más información en breve
 

 
 



25 de gen. 2018

AHIR, AVUI © - AYER, HOY ©





Ahir, quan em vaig llevar,

em va semblar haver dormit amb tu,

perquè sentia la teva fragància

apoderar-se dels meus calfreds

i això suposà energia refrescant,

malgrat que amb el pas de les hores,

em vaig adonar que no ho havíem fet pas.

 

Aleshores em vaig prometre

que la nit següent no podia ser igual,

necessitava la brega amb tu,

acaronar-te sense pausa, sense defalliment,

tota la nit recargolats, abraçats a la humitat,

amb esquitxos de gemecs desdibuixats a les parets:

un retruny de plaer paradisíac i abstret.

 

Avui, quan m’he llevat

ha estat com una alenada d’aire nou,

perquè tenia impregnada la teva fragància

per entre els meus calfreds esmicolats 

i això ha suposat energia refrescant

que m’ha donat un dia plàcid i relaxat

per adonar-me que no puc deixar-te d’estimar.

 

***********************************

 

Ayer, cuando me levanté,

me pareció haber dormido contigo,

porque sentía tu fragancia

apoderarse de mis escalofríos

y esto supuso energía refrescante,

a pesar de que con el paso de las horas,

me di cuenta que no lo habíamos hecho.

 

Entonces me prometí

que la noche siguiente no podía ser igual,

necesitaba la lidia contigo,

acariciarte sin pausa, sin desfallecimiento,

toda la noche retorcidos, abrazados a la humedad,

con rociones de gemidos desdibujados en las paredes:

un retumbar de placer paradisíaco y abstraído.

 

Hoy, cuando me he levantado

ha sido como un soplo de aire nuevo,

porque tenía impregnada tu fragancia

entre mis escalofríos desmenuzados

y esto ha supuesto energía refrescante

que me ha dado un día apacible y relajado

dándome cuenta que no puedo dejar de amarte.
 

 

“Drets reservats – Derechos reservados”
 
 
 

10 de gen. 2018

RONDALLES INACABADES © – CUENTOS INACABADOS ©






Del temps que poc a poc
se m'està escapolint,
entre els dits s'escolen
restes de memòria oculta,
papers ocres i tardors. 
 

Quan l'hivern m'ha arribat,
no sento records del present,
ni retrats del passat
perduts en la inèrcia
de paper mullat. 
 

En algun moment assoliré
que la ment em balla,
que la vida em calma,
que aturar-me poc a poc
em podrà dur temprança. 
 

No vull dir que marxi encara,
però voldria ésser un fum eteri
i d'una bufada intemporal
esvair deixalles enterbolides
de rondalles inacabades. 
 

*************************************

Del tiempo que poco a poco
se me está escabullendo,
entre los dedos se deslizan
restos de memoria oculta,
papeles ocres y otoños. 
 

Cuando el invierno me ha llegado,
no siento recuerdos del presente,
ni retratos del pasado
perdidos en la inercia
de papel mojado. 
 

En algún momento captaré
que la mente me baila,
que la vida me calma,
que detenerme lentamente
me podrá llevar templanza. 
 

No quiero decir que marche todavía,
pero quisiera ser un humo etéreo
y de un soplo intemporal
desvanecer desechos enturbiados
de cuentos inacabados. 
 

 

“Drets reservats – Derechos reservados”
 
 
 

12 de des. 2017

TARDOR-HIVERN © - OTOÑO-INVIERNO ©




Les canyes del bassal
més proper als meus rierols
s'han omplert de molsa brillant,
i han tamisat la cortina de la tardor
a punt per a l'arribada de l'hivern,
aquest temps de malenconia
que em nodreix de versos serens.

Recordo haver-te tingut al meu costat
coberts per una manta,
a casa teva, la de la muntanya,
la de les neus semi-perpètues.
Sentir el desig i no saber ...
sentir la calor i no poder, ni tan sols,
moure la mà, girar la cara
i besar-te sense por.

-Ai, adolescència perduda!-

Les neus venidores,
més properes a la meva vall serena,
han blanquejat les muntanyes perdudes
d'un passat que es va perdre en el passat
i ara viu a recer del teu mantell,
amb aquesta calor amarrada al teu ésser,
com un braser sempre encès,
un plaer que madura l'essència.
 
************************ 

Las cañas de la charca
más cercana a mis riachuelos
se han llenado de musgo brillante,
y han tamizado la cortina del otoño
a punto para la llegada del invierno,
ese tiempo de melancolía
que me nutre de versos serenos. 

Recuerdo haberte tenido a mi lado
cubiertos por una manta
en tu casa, la de la montaña,
la de las nieves semi-perpetuas.
Sentir el deseo y no saber...
sentir el calor y no poder, ni siquiera,
mover la mano, girar la cara
y besarte sin miedo. 

-¡Ay,  adolescencia perdida!- 

Las nieves venideras,
más cercanas a mi valle sereno,
han blanqueado los montes perdidos
de un pasado que se perdió en el pasado
y ahora vivo a cobijo de tu manto,
con ese calor amarrado a tu ser,
cual brasero siempre encendido,
un placer que madura la esencia.
 

“Drets reservats – Derechos reservados”

29 de nov. 2017

CONVIURE AMB L'AUTISME - CONVIVIR CON EL AUTISMO (català - castellano)


 
 
 
Barcelona, novembre 2017
 
No és fàcil conviure amb l'autisme.
 
Des del moment en que et confirmen que el teu fill té autisme, la costa amunt que has de pujar, ple d'obstacles, topalls i d'incomprensió, tant per part teva com per qui t'envolta es fa feixuga i, inevitablement, moltes vegades la teva ment davalla als inferns.
 
Jo he viscut els moments de la felicitat amb el naixement del fill, i el del desencís, consternació i anar a la deriva, quan observes que aquest nou membre de la teva família no és desenvolupa o actua com la resta dels seus germans han fet, o com has pogut observar en altres infants.
 
Aleshores comença aquella lluita incansable, aquella lluita per cercar on anar, per trobar explicacions sobre el que té el teu fill.
 
Ja només faltava si a sobre pateix estats d'ansietat, alteracions, excitacions excessives que el puguin portar a cridar, a no dormir en dies i nits..., desesperant.
 
També els tics de posar-se la mà a la boca, de fer glopades del menjar, excessiva salivació, cops i més cops, nervis i més nervis...
 
Però, amb el pas del temps, sembla que aquesta personeta,-tan sensible als canvis del  lloc on conviu o en els hàbits del dia a dia-, somriu, i durant una època relativament llarga es comporta amb una tranquil·litat sorprenent, per bé que tan desitjada i plaent per als que convivim amb ella: això és la glòria.
 
La meva filla amb autisme sever ja és adolescent, i quan creus que ja has passat per tantes etapes dures, escalades, pujades i baixades, i sembla que tot resta en el, més o menys, millor ordre que es pot tenir amb algun d'aquests éssers tan especials, de sobte, de nou apareixen els crits, la salivació excessiva, els cops... i els nervis es tornen a disparar... i l'adrenalina s'escampa de per tot, i... crides, sí, crides!!!
 
Perquè el temps no passa en va, i el cansament cada vegada és major.
 
Malgrat això, celebro veure com la meva filla va cap amunt, i com, malgrat aquests durs episodis quotidians, la veus més temperada, perquè sé de molts pares, amb fills a ja adults, amb autisme que diàriament passen el seu calvari personal... i sembla que mai tingui fi.
 
No, no és fàcil conviure amb l'autisme...
 
 

 
Barcelona, noviembre 2017 

No es fácil convivir con el autismo.

Desde el momento en que te confirman que tu hijo tiene autismo, la cuesta arriba que tienes que subir, llena de obstáculos, topes y de incomprensión, tanto por tu parte como por quien te rodea se hace pesada e, inevitablemente, muchas veces tu mente desciende a los infiernos.

Yo he vivido los momentos de la felicidad con el nacimiento del hijo, y el del desencanto, consternación e ir a la deriva, cuando observas que este nuevo miembro de tu familia no se desarrolla o actúa como el resto de sus hermanos han hecho, o como has podido observar en otros niños.

Entonces comienza aquella lucha incansable, aquella lucha para buscar dónde ir, para encontrar explicaciones sobre lo que tiene tu hijo.

Ya sólo faltaba si encima sufre estados de ansiedad, alteraciones, excitaciones excesivas que puedan llevarle a gritar, a no dormir en días y noches ..., desesperante.

También los tics de ponerse la mano en la boca, de hacer bocanadas de la comida, excesiva salivación, golpes y más golpes, nervios y más nervios ...

Pero, con el paso del tiempo, parece que esta personita, -tan sensible a los cambios del lugar donde convive o en los hábitos del día a día-, sonríe, y durante una época relativamente larga se comporta con una tranquilidad sorprendente, por bien que tan deseada y placentera para los que convivimos con ella: esto es la gloria.

Mi hija con autismo severo ya es adolescente, y cuando crees que ya has pasado por tantas etapas duras, escaladas, subidas y bajadas, y parece que todo queda en el, más o menos, mejor orden que se puede tener con alguno de estos seres tan especiales, de repente, de nuevo aparecen los gritos, la salivación excesiva, los golpes ... y los nervios se vuelven a disparar ... y la adrenalina se esparce por todas partes, y ... gritas, sí, ¡¡¡gritas!!!

Porque el tiempo no pasa en vano, y el cansancio cada vez es mayor.

A pesar de ello, celebro ver cómo mi hija va hacia arriba, y como, a pesar de estos duros episodios cotidianos, la ves más templada, porque sé de muchos padres, con hijos con autismo ya adultos, que diariamente pasan su calvario personal ... y parece que nunca tenga fin.

No, no es fácil convivir con el autismo ...
 

16 de nov. 2017

CAMINAR BLAU © - CAMINAR AZUL ©




Em podria donar igual
que aquesta tardor fos primavera
o, el cru hivern,
un estiu calorós i xafogós,
mentre pogués cercar, 
a través del vidre ben polit,
les petjades del teu caminar blau
per les voreres de la imaginació. 

Creu-t'ho,
que encara puc creure
que arribaràs a dir-me
com et sents de fidel als silencis
i fidel al més inhòspit del teu món,
així com,
quina mena d'amor pots sentir cap a mi,
malgrat que amb el teu somriure
et delates
i amb la teva mirada
cobreixes tota escletxa.
 

**************************** 

Me podría dar igual
que este otoño fuera primavera
o, el crudo invierno,
un verano caluroso y bochornoso,
mientras pudiera buscar,
a través del cristal bien pulido,
las huellas de tu caminar azul
por las aceras de la imaginación.

Créetelo,
que todavía puedo creer
que llegarás a decirme
como te sientes de fiel a los silencios
y fiel al más inhóspito de tu mundo,
así como,
qué clase de amor puedes sentir hacia mí,
aunque con tu sonrisa
te delatas
y con tu mirada
cubres toda rendija.

 

“DRETS RESERVATS – DERECHOS RESERVADOS”
 
 


25 d’oct. 2017

LA FESTA NO HA ACABAT © – LA FIESTA NO HA ACABADO ©



“Per la Juanita i en Pepito i per a tots els Fusterets i afins”
 

No pot ser que ja hagi passat el moment
i la festa que vam encendre quedi només en engrunes.
Els pètals d'algunes roses romanen en les estovalles,
les llàgrimes vessades han deixat un solc platejat,
mentre múltiples minúscules papallones de colors
continuen aletejant a l'interior dels sentits.

La festa no ha acabat encara
perquè tenim les metxes enceses,
perquè els somnis segueixen configurant-se,
perquè hi ha màgia a la barrejadissa de la sang

amb glòbuls de terres blanques mediterrànies,
unes terres que conviden a més revetlles
i danses entre goig i perennes somriures i riallades.
 

***************************************** 

“Para Juanita y Pepito y para todos los Fusterets y afines”
 

No puede ser que ya haya pasado el momento
y la fiesta que encendimos quede solo en migajas.
Los pétalos de algunas rosas permanecen en el mantel,
las lágrimas derramadas han dejado un surco plateado
mientras múltiples minúsculas mariposas de colores
continúan aleteando en el interior de los sentidos. 

La fiesta no ha acabado aun
porque tenemos las mechas encendidas
porque los sueños siguen configurándose
porque existe magia en la mescolanza de la sangre
con glóbulos de tierras blancas mediterráneas
unas tierras que convidan a más verbenas
y danzas entre júbilo y perennes sonrisas y carcajadas.
 

 

“Drets reservats – Derechos reservados”